ONU y resiliencia urbana

Las ciudades afrontan cambios sin precedentes: cambios demográficos, climatológicos, económicos, sociales y de espacio.  Se ha producido un cambio de concepción en el fenómeno de la urbanización: Para 2030, 6 de cada 10 personas en el mundo vivirán en ciudades y el 90% de este crecimiento urbano se producirá en África, Asia, Sud América y el Caribe. Con la falta de modelos urbanísticos efectivos, las consecuencias serán dramáticas.

En muchos lugares del mundo las consecuencias son ya perceptibles: falta de viviendas dignas, aumento de barriadas, incremento de personas viviendo en la calle, infraestructuras deficientes (carreteras, transporte, acceso al agua y electricidad), contaminación,  etc.

La política urbanística debe cambiar para adaptarse al crecimiento inminente de las urbes. En Octubre de 2016, en la Conferencia de Naciones Unidas sobre vivienda y desarrollo sostenible de las ciudades, los estados miembros firmaron la Nueva Agenda Urbana. Este documento se basa en acciones a desarrollar para modificar la estructura y la forma de vida de las ciudades. Desde la cooperación pública pero también por parte de entidades privadas (técnicos expertos) la ONU esta definiendo nuevas normativas para aplicar el objetivo 11 de la Nueva Agenda Urbana: hacer de las ciudades un lugar seguro, inclusivo y sostenible.

El Programa de UN-Habitat: Ciudades Resilientes provee los gobiernos locales de herramientas para medir e incrementar la resiliencia a amenazas y peligros múltiples, incluyendo aquellos relacionados con el cambio climático.

Un  trabajo des de la relación entre los distintos públicos que incluye agencias internacionales, institutos de investigación, sector privado, ONGs, para desarrollar un plan de gestión integral que permita identificar y monitorizar los peligros posibles.

Las ciudades que forman parte de este programa han sido seleccionadas a partir de sus propuestas (2012) ya que forman parte del grupo de países comprometidos con la Nueva Agenda Urbana y porque son representativas del mapa mundial a nivel geográfico, económico, de población, tipo de peligros, etc.  Son las siguientes 10 ciudades:

  • Balangoda (Sri Lanka)
  • Barcelona (Spain)
  • Beirut (Lebanon)
  • Dagupan (Philippines)
  • Dar es Salaam (Tanzania)
  • Lokoja (Nigeria)
  • Portmore (Jamaica)
  • Concepción and Talcahuano (Chile)
  • Tehran (Iran)
  • Wellington (New Zealand)

 

Conclusiones Workshop smart&safe city urban thinkers campus Barcelona 14/11/2017

Segons UNHABITAT Urban Resilience is the measurable ability of any urban system with its inhabitants to maintain continuity though all shocks and stresses while positively adapting and transforming toward sustainability.

Per UN Habitat, una ciutat resilient is a city that assesses, plans and acts to prepare for and respond to hazards, natural or human made, sudden or slow-onset, expected or unexpected. In order to ptotect and enhance people’s lives, secure development gains, faster an investible environment and drive positive change.

Per tant, mentre la resiliencia urbana parla més del post-emergencia, la ciutat resilient es basa en la preparació prèvia.

Aquest fet posa en stake el concepte de resiliència i el reformula com a procés. Per Juma Assiago, coordinador del programa Safer Cities de UN Habitat, es un procés. Ell mateix es pregunta on estan avui dia els límits de resiliencia, segretat, inclusivitat, com els coneixem? Aplicats al món urbà de les ciutats.

Per Amaya Celaya i Esteban Leon, especialistes en City Resilience Profiling de UN Habitat, la resilienca com procés va més enllà de la reducció de riscs.

La visió de UN Habitat és per tots els governs locals que s’involucrin activament en la construcció de resiliencia urbana des d’un enfoc holístic i amb la ciutadania com eix central. Amb un increment de la resiliencia els governs locals poden protegir el benestar de la ciutadania i fer front els perills futurs.

Els reptes de UN Habitat son:

Al 2050 s’espera que el 75% del món sigui urbà

  • Canvi Climàtic
  • La involucració dels Stakeholders
  • Les capacitats dels governs locals

Hi ha una nova definició de ciutadà. Inhabitant és tothom qui hi viu, però no té perquè tenir la ciutadania.

El homo urbanus: La inequitat, la falta d’inclusió social són factors determinants per la vulnerabilitat? El coeficient de GINI mostra la inequitat entre zones. Els models de ciutat amb una societat dispersa són més vulnerables? O els que ténen menys equitat? Van lligats els dos conceptes? Mumbai és més pobre i té major desigualtat, Nairobi té major criminalitat però major connexió entre comunitats.

Paraguai converteix zones inundables en zones rehabitables, però per tal d’assentar la classe mitja edifica alt, blocs de pisos alts, per donar estabilitat, encara que la zona ja sigui segura.

Deja un comentario